the sanchez blog

2006-06-11T11:38:00.000+02:00

Pau

Crec que el que busca Salvador Espriu en el poema que em llegit es fer referència a la pau, però no simplement a la paraula en si, sinó a el ple significat que l’envolta, es a dir, a la pau davant d’un conflicte. El que intenta mostrar es el fet de que ell esta totalment d’acord amb el diàleg obert molt abans que acabar amb les mans. Així demostra la seva posició davant dels conflictes ja siguin vèlics o de qualsevol altre tipus, cerc que amb la posició que adopta, demostra amb total fermesa la seva intel·ligència ja que si un ho pensa, si a una persona descerebrada se li dona un estímul negatiu el que és més possible que passi és que respongui amb violència verbal i mes que segur física. Es per aquesta raó que m’agrada molt el poema que em llegit, perquè mostra seguretat, intel·ligència i serietat.
Aquí adjunto una imatge molt representativa que fa referència a la pau:

2006-06-11T11:35:00.000+02:00

Sunion

En aquesta ocasió em limitaré a donar la meva opinió sobre el poema llegit, ja que em sembla totalment oportú ja que es tracta d’un bellíssim escrit:

Crec que la descripció que fa Riba del famosíssim cap de Grècia es summament bo. M’encanta com descriu i parla de les roques de marbre que formen les antiquíssimes columnes del temple de Sunion. Es preciós el vocabulari que utilitza per definir cadascun dels elements que envolten de màgia aquest temple ( de forma figurada , evident ment...). Crec que es preciós com descriu el temple en general, parla d’ell com si d’una mena d’heroi o de mite mitològic es tractés, ja que es com si pretengués parlar amb ell ( cosa bastant inútil si no es tractes del sentit figurat d’un poema ). Es majestuosa l’imatge que et projecta la lectura del poema, es tracta de l’imatge d’un temple que porta segles i segles resistint a tot tipus d’erosions de tot tipus, com si es tractes d’una mena de fortalesa o mur infranquejable. A mi, el poema de Riba, m’ha transmès serenitat i tranquil·litat cosa que sol costar que em succeeixi per això valoro molt positivament aquest poema.

Quina millor manera de finalitzar el text que posant una fotografia del paisatge definit en el text llegit, el temple de Sunion, al cap de Sunion, Grècia:

2006-06-11T11:29:00.000+02:00

El surrealisme

Per a mi, el surrealisme és l’estil dintre de tots tipus d’obres (ja siguin escrites o dibuixades) mes original que existeix. Els poemes de Foix són i tracten clarament el surrealisme i per això parlaré d’aquest tipus d’art. Només cal fixar-se en l’època en que va néixer i es va desenvolupar l’estil per veure quin tipus de gent el practicava. Eren gent que trencava esquemes, no queia en la monotonia dels estils clàssics i avorrits, tot al contrari, van ser gent que van lluitar i van tirar endavant per treure a la llum un dels etils mes reconeguts (i mes preciosos) avui en dia: EL SURREALISME. Si ens fixem en la pintura surrealista veiem que comencen a haver-hi nous colors o si mes no nous contrastos entre colors, noves formes que trencaven extremadament els esquemes establerts fins llavors, etc. A part, si ens fixem en la literatura surrealista podem apreciar amb total claredat que tots els escriptors d’aquest àmbit van començar a crear nous sentits metafòrics, nous replantejaments de la vida, noves vistes de la societat, etc. Es per això que considero que aquest grup de gent el que van fer va ser, d’alguna manera, revelar-se contra tots els altres artistes o estils existents. Va ser com si es tractes d’una lluita per el progrés.
M’agradaria acabar aquest text publicant una fotografia d’un quadre d’un dels meus artistes surrealistes preferits, Miró:

2006-06-11T11:28:00.000+02:00

En aquesta ocasió, al llegir l’obra de Papasseit, en lloc de recolzar la posició, d’intentar imitar l’estil o de fer un escrit fent referència a el tema que ell tracta, el que he fer ha sigut donar-li la volta a el que ell ha fet, es a dir, ell parla de l’amor com una cosa molt bonica i preciosa, doncs jo el que he fet ha sigut parlar de l’amor com una cosa dolenta i fastigosa:

NO L’AMOR

Ha tornat a passar,
ella m’ha dit que no,
maleïda sigui la traïció,
perquè m’he enamorat
d’un ser tan repugnant.

El desengany ho gira tot
Transforma l’amor en odi,
la passió en maledicció,
el somni en malson.

Un cim impracticable
és el cim del teu cor,
ara es d’immens odi
el que corre dins meu
enlloc del teu record.

2006-06-11T11:24:00.000+02:00

La maduixa

Com ja havia fet abans, en aquest ocasió en llegir el poema de Josep Carner el que he decidit fer es en lloc de caure en la monotonia d’escriure i escriure paraules sense sentit per intentar mostrar el significat d’un text que potser ni he entès, el que he fet ha sigut armar-me amb valor i agafar un pinzell i unes aquarel·les i posar-me mans a la obra a crear una obra que fes referència a el poema llegit, en aquesta ocasió es tracta d’una simple però fresca maduixà com la que defineix Carner. Espero que us segueixi agradant en meu art plastic:

2006-06-11T11:20:00.000+02:00

Polifacètic

Simplement polifacètic, així es com jo descriuria a Santiago Rusiñol. No només es va dedicar a la literatura, sinó que també va destacar en l’àmbit de la pintura. Per a mi, que un artista entengui o sàpiga molts estils o molts tipus d’art és una cosa que valoro molt, es per això que Santiago em sembla un bon artista ( també per la seva qualitat ). Ja des de ben jove sabia que lo seu era la pintura i la literatura i això va fer que les coses li sortissin mes o menys tal com volia...al seu gust. Tenia personalitat i una forma de ser que el feien molt característic ( no tots els artistes tenen aquesta qualitat ) cosa que fa que avui en dia les seves obres semblin, en general, úniques i originals ( això si, hi ha artistes que tenien un estil mes propi, es a dir que, Santiago tampoc no es que fos un pioner o un innovador...).
Segurament us preguntareu perquè en lloc de escriure un text basat en la seva obra estic fent una mena de biografia de Santiago Rusiñol. La raó es perquè en aquesta ocasió se m’ha ocorregut l’idea de posar el link d’una cançó d’un grup sevillà de hip-hop molt conegut que es diu SFDK la lletra de la qual m’ha recordat sobtadament a Santiago Rusiñol. Evidentment no te res a veure amb l’estil de la seva obra lideraria ni pictòrica, ni per el vocabulari utilitzat en els seus textos i poemes, ni per la seva forma de pensar ni actuar, si no que la cançó té com a protagonista una mena de nen “rebel-heroi” de barri, aquest noi per alguna raó m’ha recordat a ell, en Santiago Rusiñol i per això he decidit encarar així aquest treball. Aquí adjunto el link per qui vulgui llegir la lletra de la cançó (potser a algú li sembla una mica forta, però el hip-hop es així, per gustos colors no? A MI M’AGRADA!!! Jeje):

http://www.musica.com/letras.asp?letra=802711

2006-01-28T18:32:00.000+01:00

En aquesta ocasió, enlloc de escriure un text he fet un collage a mà, representant el text que vam llegir a l'ultima clase de literatura. Espero que us agradi!

2006-01-25T19:42:00.000+01:00

Carpe diem

Bon tema, si, ho dic sincerament ! Es un tema que tinc molt enconte, ja que la vida, ho miris com ho miris no dura sempre, i per tant s'ha de disfrutar la vida amb vitalisme i optimisme dia a dia. Jo encara que sovint hem costi, intento afrontar les dures situacions que s'em presenten amb optimisme, sino seria una anada d'olla, imaginat que per exemple en una setmana tens 9 examens i no has estudiat, el cap de setmana que ve no pots sortir perque l'altra setmana tens 7 examens i ames se t'ha mort el hamster, com es normal, estaries hiperdeprimit, pero el millor que pots fer es: a l'hora d'estudar, posarte a fer-ho seriament pero sense angustiarte, amb serietat pero tranquil, concentrat en el que has de fer i no en el que pasara si suspens lexamen i en el teu pobre hamster. Despres, al poc temps lliure del qual gaudeixes, no hi pensis en el hamster, ni en l'examen, tu a lo teu, a pasar una bona estona i ja esta, pero això si, en tots dos casos: estudiar i temps lliure, aprofitant el temps, res de ajeuret al sofa a contemplar el sostre, o de seuret a la cadira de l'estudi a mirar fixament la llibreta sense fer res.
Definitivament: CARPEDIEM A SAC!

2006-01-16T19:41:00.000+01:00

Els pecats capitals

Ara mateix no se quanta ni quins son tots els pecats capitals, em dona igual, ja que soc “pecador”, i amb orgull! Per a mi els pecats capitals son una miserable tonteria mes coneguda com sistema, manera, forma, mètode que s’ha inventat la “santa” església per tenir d’alguna manera atontats o espantats els seus seguidors de manera que puguin controlar-los a actuar d’una forma o altre, en definitiva que no s’ho creuen ni ells, o almenys no en fan cas perquè sovint els desobeeixen els capellans, monjos . . . aquests pecats capitals, ja que qui no ha sentit alguna vegada la noticia de que un d’aquests emissaris de Deu nostre senyor ha abusat sexualment a algun menor o altres coses prohibides . . . però per a ells es molt fàcil, ho fan , resen a Deu nostre senyor i si ningú se n’assabenta, millor i tot per a ells! Trobo be, o mes ben dit respecto que la gent faci cas d’aquests “consells” davant la tentació de pecar, però almenys, si tant fanàtics son i tant convençuts estan del que expliquen, almenys que les segueixin les seves regles, no que li retreguin a l’altra gent el que fan i després ho facin ells . . . per favor!!

2005-12-28T10:18:00.000+01:00

L’abús sexual

Aquest és un tema difícil de tractar, molt difícil de tractar, ja que és un tema, com ho diria, extremadament delicat i greu, no per això s’ha de deixar de parlar d’ell i d’aquesta manera es podria educar als fills de manera que mai arribessin a cometre cap abús sexual. El que s’ha de saber es com i amb qui tractar-lo o parlar-lo. Cada vegada que escolto la notícia d’un nou cas d’abús sexual, sigui del tipus que sigui, em fa vergonya ser un esser humà, perquè la gent que exerceix aquesta practica, encara que no ho sembli, és un esser humà, i pensar que una persona de la teva espècie cometi aquest tipus de crim dona pena i vergonya. Jo crec que el càstig adequat per aquest tipus de persones seria que s’els fes passar per una situació com la que van fer passar a la persona violada, es a dir sense de cap manera arribar al coit sexual però fent-los passar per un mal tràngol de manera que s’arrepentíssin per sempre del que han fet.
La meva conclusió es SEXE, LLIBERTAT, ANARKIA SEXUAL!!! ( però sense abusar de ningú ni de res . . . )

P.D.

També hi ha altres tipus d’abusos sexuals, però he preferit no aprofundir per no ferir els sentiments de ningú, aquests son: necrofília, zoofília, abús a menors . . . aquests abusos jo el nombraria : CRIMS CONTRA LA NATURALESA

2005-12-02T19:56:00.000+01:00

Com es diu: mes val una imatge que mil paraules, per tant en aquesta ocasió hem limito a penjar una imatge que expresa la sensació que jo experimentaria en estar en la situació en la que es troba Jacint Verdaguer ( pobret ell . . .) espero que us agradi encara que no l'agi creada jo l'imatge:

2005-11-28T19:45:00.000+01:00

l'IMMIGRACIÓ

Sovint, tant en poesia com en prosa, quan es tracta el tema de l'immigració es parla d'anyorança de la venvolguda patria, no es que m'en vulgui burlar, noooooooo, pero aquesta idea hem sembla una mica cursi, sempre i quan no parlem de l'immigració forçada, si es que se li pot dir aixì a l'exili politic, a la fugida d'un pais per la guerra, perquè no es te suficient diner com per menjar etc... pero en casos d'immigració per gust, es a dir, quan un decideix viatjar a l'extranger amb l'intenció de quedarti a viure totalment per gust. Com si jo ara marxo a viure a Alemanya, per la simple rao de que vull coneixer mon i idiomes, i assobre sento una garndissima anyorança per la meva patria, ostia, si tant te l'estimes la teva patria, que ni viatjant a un lloc on sempre havies dessitjat viatjar pots deixar de pensar en ella, perquè marxes no??? Yo personalment, penso això, sobint, viatjo llargs temps amb els pares a paissos llunyans, sovint sento ganes de tornar a casa, pero es quan viatjo a zones no dessitjades, no quan viarjo a el considerat per mi el "parais"... també s'ha de dir que aquesta sensació es sent quan un esta pasant per una situació dificil fora de casa, encara qu estiguis al lloc mes bonic del mon, això si que ho entenc, però l'altre cas, situació, com sen vulgui dir, no ho acabo d'encaixar, de veritat.

2005-11-18T16:38:00.000+01:00

Hi ha desigualtat total??

No es que jo sigui masclista, de cap manera, EH?! Però alguna vegada m’he plantejat si de veritat es tan forta la desigualtat entre homes i dones. Estic d’acord amb la qüestió de que la dona ha estat i està maltractada, ja que malauradament gairebé cada setmana, mor o se li dona una palliça a alguna dona, però i quan això succeeix per l’altre costat??
O es que alguna vegada heu sentit el cas de que una dona pegui o mati a un home, jo almenys no ho he sentit mai, que passa que només s’ha de defensar la dona??, i reitero no bull dir que no s’hagi de fer, el que dic es perquè això no succeeix amb els homes. També em sobta quan llegeixo tríptics sobre escoles d’oficis, d’aquestes on t’ensenyen a exercir una professió sense necessitat de cap títol, o només el de la E.S.O, el cas es que un dia hem vaig trobar amb un en el qual vaig llegir que només s’acceptaven dones al curs, això hem va sabre una mica greu ja que precisament hi havia un curs molt interessant sobre càmeres de vídeo digitals i vídeo muntatge. Llavors hem vaig tornar a plantejar-me aquesta pregunta: Hi ha desigualtat totalment masclista?? La resposta es NO, hi ha desigualtat a tots dos costats. A les escoles mateix, els professors mateixos sempre mostren major afecte i respecte a les noies que no als nois, als qual sovint s’els tracta de ximples i bèsties. I per ultima vegada repeteixo, i torno a repetir (es que no bull que ningú creï una mala impressió de mi) que jo no soc masclista ni estic a favor de la violència de gènere, entre altres coses perquè una persona a la qual admiro molt i que es molt propera a mi la va sofrir la violència de gènere, la qual cosa em posa mes del costat feminista, el que passa es que de veritat crec que tots dos costats, homes i dones, son maltractats, jo no se quin dels dos bàndols, costats o com se li vulgui dir esta mes maltractat, el que se es que els dos ho estan, i no per això es te que menysprear al que ho està menys, perquè igual que sofreix un sofreix l’altre.

2005-11-13T14:04:00.000+01:00

Els contrastos de la vida

A la negra nit una llum groga,
una llum resplandent,
que escalfa el fred vent,
una calenta llum viva
que fins i tot escalfa la freda mort,
es la llum del negra fanal
la que m'hilumina amb la groga llum.

El negre fanal penja d'un clar pal,
un llarg pal que soste el petit fanal,
a la negra nit una llum groga
la qual ilumina tota la foscor,
la foscor del llarg carrer major,
que desemboca on viu el curt carreró,
que mor a la foscor.

2005-10-30T11:06:00.000+01:00

Perdre la virginitat a USA!

Ja fa un temps vaig veure al 33 un reportatge molt interessant sobre el problema que té la gent de la nostra edat a USA. Aquest problema s’anomena ESGLESIA PURITANA. Aquesta es dedica a complicar la vida als joves de la nostra edat de mala manera. Però be millor començo per on s’ha de començar: el principi. Situeu-vos al centre d’Àmerica del Nord, allà els joves entre 14-16 anys, com passa a tot arreu, ja son bastant grandets i volen conèixer noves experiències, de manera que molts decideixen practicar el sexe amb les seves parelles. El fet es que a diferencia de la majoria de països una mica “normals” on això s’accepta amb total normalitat, a la “gran potencia mundial”, això esta perseguit per l’església puritana. El que es dedica a fer aquesta gent (si es que s’els pot dir així . . .) es a perseguir a els menors que tenen relacions amb altres menors o als menors que tenen relacions amb majors per tal de castigar-los a la “seva manera”. Aquesta “seva manera” de castigar consisteix en penjar el nom de la persona que ha perdut la virginitat sen menor d’edat, la seva direcció, telèfon y el seu “crim sexual” en una pagina de “criminals sexuals”. Això afectava a xicots de tal manera que molts van arribar a suïcidar-se de la pressió que sofrien exercida per veïns, coneguts, etc. Fins i tot depenent del “crim” que cometessis t’obligaven a anar diària o setmanalment a “identificar-te” a la policia de manera que et “tinguessin controlat” perquè no tornessis a “delinquir”.
Al veure aquest reportatge, per difícil que pugui semblar a alguns, hem vaig sentir afortunat de viure en un país com aquest.

2005-10-30T11:03:00.000+01:00

La tristesa

Trist de tot,
trist de por,
trist de dolor,
trist del món injust,
trist de la por que
escampa el dolor,
que genera la guerra,
la guerra que alimenta a la fam,
trist de la fam,
que sesten arreu del món,
i poc a poc es menja a tothom
qui viu trist al món

2005-10-23T13:39:00.000+02:00

BIOGRAFIA AUSIÀS MARCH

No es del tot coneguda la data de naixement del reconegut poeta Ausiàs March però es parla de que va ser el 1397 a la ciutat de Gandia. March va ser fill de família burgesa bastant rica. El seu pare Pere March el va emancipà l’any 1409. Sis anys desprès es nombrat DONZELL a les Corts de València, l’any 1419 se li lliura l’orde de cavalleria.
Participà plenament a les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i mes tard a Nord Àfrica. Aquestes campanyes li van servir per d’alguna manera guanyar-se la confiança d’Alfons el qual el recompensà gratament donant-li el dret de tretzena i d’administrar justícia civil i criminal i anys més tard (1425) anomenant-lo falconer major de casa del rei al regne de Valencia. Ausiàs es casa dues vegades: una l’any 1437 amb Isabel Martorell, la germana de l’escriptor de “Tirant lo Blanc” i sis anys més tard amb Joana Escorna. Es coneix que no va tenir cap fill amb cap de les seves dones, però si amb les seves criades o serventes....
Ausiàs March va morir l’any 1459, als 62 anys a València.

2005-10-09T21:50:00.000+02:00

Riggoletto del bosc

Es diu, que fa molt de temps, en un país no molt llunyà hi vivia un gran trobador, Riggoletto, si, Aixa es deia Riggoletto del bosc. Riggoletto era un home molt pacífic, molt amable i mai s’havia ficat en cap problema per alguna imprudència que ell mateix hagués comés. Això va ser cert durant un temps, i dic durant un temps perquè un dia va succeir una cosa que li va cambiar la vida, que el va trasbalsar completament. Aquell problema es deia Ann, Ann de L’Afränk. Era una noia Jove, de l’est d’Austria. Era roça i tenia uns preciosos ulls que van captivar la seva alma al primer cop dull en que van coincidir el dia que Ann va arribar al petit poble on vivia Riggoletto. Riggoletto n’estava molt de l’ Ann i sempre la perseguia pel poble llegint-li poemes d’amor per provar d’enamorar-la, però ella no en feia cas d’aquells versos amorosos, sempre, en veurel apretava el pas amb l’intenció de perdre’l de vista. Riggoletto va entristir en veure la desposta que va rebre d’ Ann. Va estar molt temps sense sortí al carrer, i direu, que feia tant temps a casa seva, intentava escriure el poema d’amor més bonic de tot el món. Va estar 15 dies sense sortir de casa, la barba li havia crescut molt, havia aprimat molt, i ara el seu aspecte era pèssim. Ell impacient com estava per veure el resultat que rebria en aquesta ocasió es va oblidar del seu aspecte físic i va sortir sense pensar-ho dues vegades a corre-cuita de cassa per anar a buscar a l’ Ann. Al trobar-la li feu un crit per que ella li prestes atenció, ella al veurel tan desfavorit, s’espantà i sortí corrents amb la torxa de foc que duia a la mà, doncs era de nit, en direcció al bosc, Riggoletto, no molt sorprès de la seva reacció la seguí. Ann va corria tan desesperadament que en arribar al bosc, no sen adonà i ensopegar amb el gran roc que hi havia a l’entrada d’aquest, la torxa li relliscà de les mans, i fou a parar a una pila de fulles seques que ràpidament va començar a cremar ràpidament. Ann no va poder escapar de les flames doncs es va propagar un gran incendi que la rodejà per complet. Riggoletto va quedar-se paralitzat un instant, i en veure que allò que li havia succeït a la persona que mes estimava del món havia sigut per culpa seva començà a córrer en direcció a les flames i sense dubtar un moment es llençà a les flames, les quals es van convertir en la presó d’ell i l’ Ann, doncs mai van aconseguir escapar d’elles.

2005-10-07T22:33:00.000+02:00

la meva gran afició:

l'snowboard

2005-10-06T19:48:00.000+02:00

“Donar el pal”

¿A qui no li han donat el pal alguna vegada o ho han intentat?
El fet de que hi hagi gent que es dediqui a donar el pal, atracar, robar o com es vulgui dir només per diversió mai l’arribaré a entendre! Quin dret té aquesta gent ( si es que s’els pot dir així!) a sentirse tan superior sobre l’altre persona com per amenaçar-la d’agredir-la si aquesta no els hi dona el que s’els demana! A mi alguna vegada m’han intentat robar, però per un fet o altre només m’han arribat a treure 40 cèntims en una ocasió, el que hem fa mes ràbia no es que hem robin el que sigui, és que la persona que m’ho ha robat s’estigui tan tranqui-la, com si el que hagués fet sigues el mes normal del món! A més la impotència que es sent en els moments posteriors a que et passi una cosa com aquesta et pot arribar a esclafar el dia ja que no es pas una impotència passatgera sinó que dura una bona estona i et deixa enfonsat en una desagradable sensació de mal estar!
Moltes vegades m’he preguntat que es el que es podria fer per evitar situacions com aquestes, però sovint no trobo cap resposta lògica o decent.

2005-09-21T10:16:00.000+02:00

COM SOC JO
Soc un noi de 15 anys, el meu nom és Mario Sánchez i faig 1,80 d’alçada. Visc al Prat del Llobregat, possiblement el poble mes contaminat d’Europa. La meva gran característica és la gran mata de cabell que duc al cap. Aquesta caracteristica l’he heretat dels meus pares Antonio i Pepa. Els meus hobbies són: l’snowboard, el cinema i l’escalada. Des de que baig neixer que he tingut contacte amb la neu, ja que els meus pares en son aficionats als esports de muntanya, i aquest es el gran factor culpable de que només pensi en surfejar a la neu. Be, ja hem coneixeu.

2005-09-19T22:10:00.000+02:00

Hola! Aquest és el meu blog!